Bienvenidos


La Vallferrera
Vall pirinenca coronada pel cim més alt de Catalunya, la Pica d’Estats. Amb un clima característic d'alta muntanya, sec i assolellat a l'estiu i fred i nivós a l'hivern, compta amb una vegetació de caràcter subalpí i alpí, amb ginebres, bedolls, pi negre, avets i extensos prats. Pel que fa a la fauna es pot gaudir de l'isard i el senglar, amb unes poblacions molt nombroses i en menor grau de la perdiu blanca i el gall fer, que deixa sentir el seus cants a la primavera. Més difícils de veure son l'ermini, molt evasiu, així com la guineu, que la podem trobar a la nit per les carreteres de la Vall. L'àguila daurada, els voltors, el picot negre, l'esquirol, la llebre i, a l’estiu, la molt apreciada truita autòctona del país, són altres elements d’aquesta rica i variada natura.

Què podem fer a la Vallferrera.
Vall tranquil·la per excel·lència, com diu el seu lema: "Aquí es pot escoltar el silenci" cosa difícil actualment a la majoria de les nostres ciutats. Es tracta d’una vall aconsellable per tot tipus de gent, grans i petits, on es poden realitzar tot tipus d'activitats, desde descansar en un marc natural incomparable, a realitzar ascensions a cims de més de 3.000 metres, així com fer passejades molt agradables pels nombrosos estanys de la zona. Una abundant vegetació alpina envolta i emmarca les esglésies i ermites escampades pels pobles i muntanyes de la vall, de construcció romànica, popular i rústega. Així mateix podem trobar restes de les antigues fargues i la restaurada Serradora d'Àreu amb una demostració guiada del seu funcionament, així com el molí fariner. I, per descomptat els ja coneguts esports d'aventura.

Senderisme.
Cal tenir en compte que els pobles de la Vallferrera estan a 1.200 metres d'alçada i podreu realitzar fàcilment excursions per sobre dels 2.000 metres per la qual cosa és aconsellable portar roba d'abric, calçat adequat, roba per la pluja ...etc. Tan pels amants de l’alta muntanya, com pels que agraden de caminar, és un paratge del tot propici i adequat. El GR-11 travessa La Vallferrera d’est a oest, des de la Portella de Baiau al Port de Tudela. Al bell mig hi trobem el Càmping Pica d’Estats, al nucli d’Àreu, principi i final d’etapa. Una gran quantitat de camins ens portaran a estanys, bordes i cims

Descoberta als Estanys.
Estanys d'Aixeus. Estan situats sota els pics de Norís i Monteixo a una alçada d’uns 2500 m. en un circ molt escarpat i amb poca vegetació. Ens permet una impressionant vista del cim de Catalunya, la Pica d'Estats. Ascensió molt curta. Deixant el cotxe al final de la pista que s’inicia al Pla de la Selva, tindrem una hora d’excursió, i un desnivell acceptable, per fer-la fins i tot amb nens petits de 4 o 5 anys.
Estany d'Areste. Situat sota el pic d'Areste, a una alçada de 2400 m, té una forma allargada. És una excursió curta i fàcil malgrat el desnivell, amb una durada de l’itinerari d’unes dues hores. L’excursió s’inicia al Pla de Boet i passa pel Refugi Vallferrera i pel primer tram del camí a la Pica d’Estats.
Estany de Baborte. Situat sota el pic de Baborte, és més gran que els anteriors, i s’hi poden veure truites. Excursió d'una durada aproximada de tres hores, depenent de l’itinerari, amb un desnivell a la part final una mica important. El camí travessa un bosc molt bonic, passant per una antiga cabana, la de Basello, fins l’estany. Des d’aquí, pujant una mica més, una hora aproximadament, passarem pel refugi de Baborte i arribant al coll de Baborte podrem gaudir d'una panoràmica formidable del massís de la Pica d'Estats, el pic de Sotllo amb la vall dels Estanyets de Sotllo i la quasi segura possibilitat de veure els isards pasturant. Per als més aventurers hi ha la possibilitat de fer nit al Refugi de Baborte a 2400 m. d’alçada, sense guarda, i gaudir d’una meravellosa nit a l’alta muntanya.
Estany de Baiau. Situat a la frontera entre Catalunya, Andorra i França, a 2500 m. d’alçada. Ascensió molt ben marcada, donat que el camí coincideix amb el sender de gran recorregut (GR11), i d’una gran bellesa paisatgística, passant pel Pla d'Arcalís amb el seus rius, bosc, i prats de herba, i continuant la pujada pels estanys d'Escorbes, fins arribar als estanys de Baiau. La durada de l’itinerari és d’unes 3 hores, i el desnivell, a la part mitja i final, més important. Com en l’anterior excursió hi ha la possibilitat de fer nit al Refugi de Baiau, també sense guarda.
Estanys de Sotllo i Estats. Situats en el camí de la Pica d'Estats entre els 2300 m i els 2450 m. A les primeres rampes els desnivells són bastant importants però després es suavitzen bastant i l’excursió encara que una mica llarga val la pena donat el paisatge que l’envolta. Des dels estanys tindrem el massís de la Pica d'Estats davant nostre. L’itinerari no presenta massa dificultat, encara que té algun pas una mica complicat i cal passar el barranc per un pont de troncs. La durada fins al llac d’Estats, el més alt, és d'unes quatre hores.

Passejades... Paisatge.
Àreu - Pla de la Selva - Pla de Boet. Sortint des d’Àreu ens anirem enfilant per la pista forestal. Deixant el nucli de la Força, passarem per un seguit de bordes (antigues construccions a la muntanya per portar el bestiar a l’estiu). Trobarem les de Palau, les de Puntanou i, entre mig d'aquestes, trobem el Pont de Sorgen, que el deixarem a la nostra dreta (camí de les bordes de Crusos i del Monteixo). Anirem remuntant riu amunt fins trobar un indicador per anar al Pla de Boet. És el camí vell. Deixarem la pista forestal i seguirem el camí, endinsant-nos en el bosc. Passarem per unes escales fetes a la roca per facilitar el pas dels animals i podrem fer un petit descans a la font de Gabatxó, d’aigua clara, transparent i molt fresca. Anirem pujant i arribarem al pla de la Selva, paratge encantador. Continuant per la pista que fa baixada trobarem un indicador a l'esquerra. Cal aturar-se un moment a contemplar un gran avet (costa d'abraçar-lo entre tres persones). I, gairebé com sempre a la muntanya, continuarem pujant contemplant el riu i els boscos de pi negre i avet. A mà dreta trobarem la Font de Ferro, amb propietats medicinals i amb un sabor tan típic. Arribarem a la Molinasa, amb un gran bosc de pi negre i tot seguit estarem al Pla de Boet, final de la nostra excursió. S’obre la vall, i ens permet de gaudir d’un merescut descans, aprofitant les taules, els serveis i la font que hi trobarem. Tot plegat un lloc idoni per a dinar. La tornada cap a Àreu la farem seguint l’itinerari a l’inrevés. Temps de l’itinerari: tres hores de pujada i tres de tornada.
Àreu - Plans de Costuix - Coll de Tudela. Excursió amb unes vistes panoràmiques excel·lents, començant per la del poble d'Àreu. Així que anem pujant tindrem la vista del pic Monteixo, majestuós al nostre davant, i que ens anirà acompanyant fins arribar als plans de Costuix, desde on tindrem una bona vista de la Pica d'Estats. Aquesta primera part de l’itinerari es fa per una pista forestal entre mig del bosc i a l’arribada als plans de Costuix surt una pista a l'esquerra que ens porta a prop del bosc de Fórnols, un bosc on mai s'ha deixat tallar cap arbre, per protegir el poble d’Àreu de possibles allaus, i on trobarem arbres grandiosos. Per arribar fins aquí no haurem trigat més de dues hores. Si encara ens queden forces ens podem arribar fins al coll de Tudela, amb una hora i mitja més de caminada tot seguin les marques vermelles i blanques del GR11, amb una gran panoràmica dels cims de la Vallferrera i la Vall de Cardós.

Ascensions.
Pica d'Estats. Excursió d’un dia. Cal sortir de matinada d'Àreu. És el cim de Catalunya amb la possibilitat de pujar, al mateix temps, al Pic Verdaguer i la Punta Gabarró, companys i veïns de la Pica, i de tornada es pot pujar al Montcalm, pic francès que trobarem a la cara nord. L'ascensió a la Pica d’Estats a partir del Coll de Sotllo es pot fer per la part francesa, que és més llarga però també més segura per aquells que no tinguin pràctica de grimpada en muntanya, o agafant la cresta amb una grimpada normal però on cal tenir molt en compte la descomposició de la roca i alguna que altra canal que cal passar i que, depenent de la època de l’any, la podem trobar gelada o nevada, dificultant una mica més l'ascensió ( es pot trobar neu fins i tot els mesos de juliol i agost). Demanar informació als “sherpes” del país sempre va bé. Nosaltres estarem encantats de fer-ho.
Pic de Sotllo. Excursió d’un dia. És un pic situat al costat del massís de la Pica d'Estats, cap a l’oest. Des del coll de Sotllo, girarem a l'esquerra enfilant la cresta, amb una dificultat menor que la de la Pica, encara que amb una descomposició de la roca prou evident, i amb una ascensió d'una durada de menys d'una hora. Per als més entrenats es pot combinar amb l’ascensió a la Pica d’Estats.
Pic de Monteixo. Excursió de mig dia. S’hi pot pujar per diferents itineraris. El més antic i tradicional passa per les bordes de Crusos. Presenta un desnivell dels més forts del Pirineu, ja que sortim d'Àreu, a 1200 m i arribarem a 2900 m. Tindrem un desnivell de 1700 m i sempre pujant. Al ser el pic situat més al sud es pot gaudir d'unes vistes excel·lents en un dia clar. Un altre itinerari, més nou i més curt, (perquè es pot pujar amb cotxe per la pista que surt a la dreta al Pla de la Selva fins a troba el barranc que baixa de l’estany d'Aixeus) és el que passant per l'estany d’Aixeus ens portarà al Monteixo, amb una hora menys de camí, però amb un desnivell de només 900 m.
Pica Roja. Excursió de mig dia. Situats al Pla de Boet, es puja pel camí del Port de Boet ( zona on antigament feien petar la xerrada els pastors de la Vall i els pastors francesos). Arribats al Port veurem a l'esquerra un pic amb un color vermellós (roig a la Vallferrera). Passarem per una cresta sense massa dificultat i seguirem fins el cim. Vistes de les Valls d'Areste, Canalbona i al fons la Pica d'Estats. El descens el podem fer per la cresta contrària al camí de pujada fins al Port Vell i d’aquí seguir el barranc fins arribar de nou al Pla de Boet.
Pic d'Areste. Excursió de mig dia. Tenint com a punt de partença el Pla de Boet, comencem a pujar pel mateix camí de la Pica d’Estats, fins trobar una bifurcació a la dreta i tot seguint el barranc de l’Estany d'Areste arribarem a l’estany i ens quedarà el pic al costat esquerra. Ascensió curta malgrat el desnivell.
Pic de Baborte. Excursió d’un dia. Té dos punts de sortida: des de la Farga i des de el Pont de la Molinasa, on es guanya una mica de desnivell. Camí en el primer terç no molt dur i a partir del segon terç comença a pujar bastant. Passarem per la cabana de Basello, l’estany de Baborte, el refugi i arribarem al coll de Baborte des d’on farem el cim. Vistes molt maques dels Estanyets de Sotllo

Visites Culturals... El Romànic.
Tot visitant la Vallferrera, anirem trobant esglésies i ermites escampades pels pobles i les muntanyes. El seu estat de conservació es més o menys bo desprès d'algunes obres de restauració, que ens permeten ser testimonis del seu origen, de construcció romànica, popular i rústega. Podem trobar vestigis pre-romànics a les ermites de la muntanya, com les de Sant Lliser de Virós o la capelleta de Sant Ambròs de Tor. Seguim el curs de la Vall i a Araós podem trobar la de Sant Esteve i l’arc consolidat de Sant Francesc. Santa Maria i Sant Miquel a l’antic poble deshabitat de Besan, Sant Julià d'Ainet de Besan, Sant Vicenç i Sant Quirs d'Alins, Santa Maria i Sant Feliu d'Àreu. Al poble d'Alins, hi podem trobar un antic mall, l’únic record de les antigues fargues catalanes existents a la zona, i que van deixar d'existir cap a finals del segle XIX. Queda encara algun vestigi de les antigues mines al bosc. Entre els pobles d'Alins i Àreu podem trobar, just abans d'arribar a Santa Maria de la Torre, al costat esquerra del riu, unes inscultures. Al poble d'Àreu i trobarem la serradora i el molí fariner, restaurada i amb visites guiades, on podrem veure el sistema dels nostres pares per fer taules a partir d'un tronc de pi i l'elaboració de farina, tot amb la força de l’aigua. Una visita molt ben explicada i interessant.